Edilberto Daza

Dret a la pau, defensa de la terra i justícia ambiental
Colòmbia
Fundació per la Defensa dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari de l’Orient i Centre de Colòmbia (Fundación DHOC) i associació camperola Agrogüéjar-Cafre

“En aquest moment tinc 51 anys; als 13 vaig començar a treballar amb les comunitats, a les juntes d’acció comunal, amb joves… i em va agradar massa”. Així respon l’Edilberto Daza quan se li demana d’on sorgeix el seu compromís amb la defensa dels drets humans. Líder camperol dels departaments del Meta i Guaviare, l’Edilberto ha patit en carn pròpia el desplaçament forçat, amenaces, un atemptat i diverses detencions il·legals. En una ocasió, un grup paramilitar el va retenir tres dies i el va torturar.

Com la Sílvia Berrocal, l’Edilberto Daza és a Catalunya en el marc del Programa català de protecció de defensors i defensores dels drets humans. A Catalunya, la candidatura de l’Edilberto ha estat avalada per l’associació Acció Internacional per la PAU (IAP Catalunya), en col·laboració amb l’Associació Catalana per la Pau i Intersindical-CSC. A Colòmbia, ha rebut l’aval de la Fundació per la Defensa dels Drets Humans i el Dret Internacional Humanitari de l’Orient i Centre de Colòmbia (Fundación DHOC).

Aquesta és, de fet, una de les entitats a través de les quals l’Edilberto desenvolupa la seva tasca de defensa dels drets humans. La Fundación DHOC treballa, arran dels acords de pau, en la verificació del compliment del cessament d’hostilitats i la correcta implementació dels pactes. També duu a terme accions de pedagogia de pau i de protecció de líders socials, així com de defensa de la terra i la justícia ambiental.

Al compromís amb la Fundación DHOC, l’Edilberto suma la seva participació en l’associació camperola Agrogüéjar-Cafre, del municipi de Puerto Rico. És la seva organització de base. Agrogüéjar-Cafre treballa en la creació d’una zona de reserva camperola al municipi de Puerto Rico i, també, d’una gran zona de reserva camperola a l’Àrea de Maneig Especial de La Macarena (AMEM).

Després de més de tres dècades de compromís amb els drets humans i la justícia social, i malgrat la violència que ha patit, continua alçant la veu amb fermesa. “Cada dia diem a camperols i a la ciutadania que cal denunciar, perquè és l’única manera”, insisteix.

Entrevista a Edilberto Daza

Colòmbia arrossega el problema de la distribució de la terra des de fa dècades.

Els acords de pau inclouen un punt sobre la reforma agrària, però és un tema molt complicat. Les terres són propietat de molt poca gent a Colòmbia i, a causa del paramilitarisme, moltes persones han estat expulsades de les seves terres. Per a un camperol, aconseguir que li titulin les terres és un procés llarg i, com a molt, podrà arribar a 80 hectàrees titulades, màxim. En canvi, hi ha grans terratinents, com l’expresident colombià Álvaro Uribe Vélez, que té més de 30.000 hectàrees de terra. I et preguntes: per què ell sí que pot tenir tanta terra titulada?

Els acords preveuen la creació d’un fons de terres, que han de distribuir-se entre camperols sense terra. Però per posar-lo en marxa, s’està generant un altre problema. A camperols que fa 40 o 50 anys que tenen la seva finca se’ls està aplicant l’extinció de domini perquè han cultivat coca. Pretenen expropiar-los les terres i entregar-les a altres persones per mitjà del fons. Així, tenim un doble desplaçament.

La Fundación DHOC verifica la implementació i el compliment dels acords de pau. Com valores el camí recorregut des de la signatura dels acords?

En els 14 mesos que portem de procés*, hem pogut observar moltes dificultats. Quan va complir-se l’etapa de concentració de les FARC, vam comprovar que les zones on havien de reunir-se els membres de la guerrilla no estaven habilitades. El govern no havia ni començat la construcció de les infraestructures necessàries. En principi, la gent de les FARC havia de trobar-hi habitatges, aules de treball i estudi, centres de salut… però quan hi van arribar no hi havia absolutament res. Amb la voluntat de continuar el procés, la gent de les FARC va mostrar-se disposada a col·laborar en la construcció.

Però no es tracta només d’això. En aquest moment, molts excombatents encara no han pogut legalitzar la seva documentació, no han rebut el primer pagament, tenen pendent la bancarització, etc. En algunes zones, les persones concentrades han hagut de retirar-se perquè no hi havia garanties de seguretat i l’amenaça dels paramilitars és constant. I de fet, en moltes zones han marxat perquè el govern incompleix amb el tema del menjar, la salut, l’educació…

Com s’està gestionant la substitució de cultius il·lícits?

Les comunitats s’han mostrat molt disposades a arribar a acords amb el govern, però l’executiu no ha complert els pactes. En alguns municipis, només dos o tres dies després de signar un acord amb el govern les comunitats han rebut la visita de 4 o 5 helicòpters amb policia, ESMAD [antiavalots], fiscalia, etc. I ja tens conflicte.

La gent s’ha organitzat, cada vereda [secció administrativa dels municipis colombians] ha format el seu grup de persones, i se n’ha anat a defensar els cultius per no permetre que els arrenquin el poc que tenen. Hi ha hagut xocs amb la força pública, camperols ferits i assassinats, etc.

La setmana passada van arribar al municipi de Puerto Rico. La policia antinarcòtics va anar a uns cambullones [tallers rudimentaris on es processa la fulla de coca] i hi va calar foc. Però com que allà som a l’estiu, ja han cremat més de 250 hectàrees de muntanya. No només han cremat els cambullones, sinó també cultius, pastures…

Una altra de les missions de la Fundación DHOC és fer pedagogia de pau per a la socialització dels acords.

Hem organitzat capacitacions d’entre un i tres dies per a les comunitats. Els expliquem com ha anat el procés de pau i quins acords es van pactar a l’Havana. Però no és fàcil. Som una entitat sense ànim de lucre, i només tenim recursos procedents d’alguns projectes i organitzacions internacionals que ens donen suport. El govern colombià no ha invertit ni un peso en pedagogia de pau. Per això, molta gent encara no sap què es va acordar i signar als acords de pau.

Tant la Fundación DHOC com Agrogüéjar han comptat amb acompanyament internacional de l’organització IAP. Quin impacte han tingut aquestes accions?

Ha estat molt important, perquè ha fet baixar la persecució i estigmatització que patim. Cada vegada que ens desplacem a fer un taller o visitem les comunitats i tenim acompanyament d’IAP, no trobem gaires inconvenients. En aquest sentit, disminueix l’arremesa contra líders i defensors de drets humans.

El suport de les organitzacions internacionals té molt impacte, tant pel que fa a l’acompanyament personal allà, en regió, com també des d’Europa. Ara bé, malauradament, molts dels recursos econòmics que s’han enviat des de la Unió Europea no han arribat a les comunitats. Caldria veure com es podria establir una relació directa entre les organitzacions internacionals i les entitats colombianes que desenvolupen els projectes en el territori.

* Aquesta entrevista va realitzar-se el 12 de febrer de 2018.

Activistes relacionats i relacionades amb Edilberto Daza

Mai Shanin, Iris Gur - Combatants for Peace

Mai Shanin & Iris Gur

Palestina i Israel
Dret a la pau.

Sara López

Mèxic
Drets dels pobles indígenes. Dret al medi ambient.

Yslem, hijo del desierto

Sàhara Occidental
Dret a la pau. Drets civils i polítics

Dora Muñoz

Colòmbia
Drets dels pobles indígenes. Dret al medi ambient.