Karla Avelar

El Salvador

Defensa dels drets de la població LGBTI
COMCAVIS Trans
Asile LGBT

https://www.comcavis.org.sv/

https://asile-lgbt.ch/

“Originària del Salvador i exiliada a Suïssa, la Karla Avelar lluita des de molt jove per defensar els drets de la població LGBTI, i especialment els de les dones trans. Va néixer l’any 1978 en el si d’una família empobrida i profundament catòlica. En l’entorn familiar va patir abusos i violència, també sexual, i amb nou anys es va veure obligada a marxar de casa seva. Va viure uns anys al carrer, exposada múltiples violències exercides entre altres per autoritats públiques i membres de pandillas.

A finals dels anys 90, Avelar va ser empresonada durant quatre anys per haver ferit, en legítima defensa, un home que l’havia atacat. L’etapa de privació de llibertat va ser especialment dura per a ella. La seva condició de portadora del VIH es va veure agreujada pels abusos que va patir a mans de pandilleros, que la van convertir en una serventa i un objecte sexual.

Abans d’entrar a la presó Avelar ja s’havia convertit en una ferma defensora dels drets de la població LGBTI. L’any 1991, amb un grup d’activistes, havia mirat d’organitzar i registrar, sense èxit, l’associació El Nombre de la Rosa. Més tard, al 1996, havia participat en la fundació d’Aspidh Arcoiris Trans, que tenia com a objectiu visibilitzar les necessitats del col·lectiu i especialment de les persones trans. Ara bé, després de passar pel sistema penitenciari del país, el seu compromís amb la defensa dels drets humans no va fer més que consolidar-se.

L’any 2008 va aconseguir posar en marxa l’associació COMCAVIS Trans, Comunicando y Capacitando a Mujeres Trans, una organització que va liderar fins al 2017.

Des d’aquesta entitat, l’activista va desenvolupar una important tasca d’incidència política, tant al Salvador com a nivell internacional. Al 2013, per exemple, Avelar es va convertir en la primera dona trans en comparèixer davant la Comissió Interamericana de Drets Humans, on va denunciar l’Estat del Salvador per discriminació i crims d’odi contra les persones LGBTI.

La situació de seguretat de l’activista, que havia estat molt precària al llarg de la seva vida (Avelar acumula diversos intents d’assassinat), es va anar agreujant progressivament. Al 2017, va ser nominada al prestigiós premi Martin Ennals per a defensors i defensores dels drets humans. A Suïssa, on va viatjar per assistir a la cerimònia del guardó, va decidir juntament amb la seva mare que cap de les dues podia retornar al Salvador. Les seves vides corrien perill.

Des d’aleshores, viu exiliada al país alpí. Continua col·laborant amb COMCAVIS Trans com a delegada davant dels mecanismes de Nacions Unides a Ginebra. Treballa per fer incidència i donar a conèixer la tasca de la seva organització, i participa també en l’elaboració de nous projectes. A més, forma part del grup assessor de la Plataforma Internacional contra la Impunitat. Entre altres, aquesta coalició d’organitzacions dona suport a diferents entitats LGBTI que participen en processos de Nacions Unides, com per exemple l’Examen Periòdic Universal. El passat mes de juny va incorporar-se també al comitè directiu de l’organització Asile LGBT, amb seu a Ginebra.

» Entrevista

> Quines són actualment les principals línies de treball de COMCAVIS Trans?

Per al període 2020 – 2025, l’organització mantindrà alguns dels seus eixos de treball i n’agregarà de nous. Es treballarà per avançar en el reconeixement i la protecció dels drets humans de la població LGBTI del Salvador, a través de la inclusió en les polítiques públiques i l’agenda social de les necessitats i realitats del col·lectiu. A més, es reforçaran mecanismes i eines de resposta davant la violència contra la població LGBTI i les migracions i desplaçaments forçosos. També es treballarà per contribuir al desenvolupament local, i per potenciar les capacitats i habilitats de la comunitat perquè puguin enfortir la societat i els seus drets. Per últim, es desenvoluparan capacitats i eines per facilitar la inserció social i prevenir la reincidència i possibles situacions de vulnerabilitat de la població LGBTI privada de llibertat.

> Precisament, un dels àmbits en què ha treballat intensament COMCAVIS Trans és la millora de la situació de les dones trans empresonades.

És una tasca que s’inspira en la realitat que jo vaig viure com a persona trans privada de llibertat, en què vaig ser objecte de múltiples violacions. Hi treballem des del 2011, quan vam incorporar al nostre pla estratègic un eix d’actuació en centres penals enfocat específicament en les persones LGBTI privades de llibertat, en coordinació amb la Direcció General de Centres Penals i la Procuradoria de Drets Humans. Ens plantejàvem sensibilitzar, a través de capacitacions, al personal administratiu i guàrdies del centre penal de Sensutepeque. També volíem empoderar les persones LGBTI privades de llibertat perquè poguessin reclamar la garantia dels seus drets, així com recol·lectar denúncies de violacions de drets humans.

> Podries compartir alguns dels èxits aconseguits des d’aleshores?

Hem aconseguit la creació d’un sector especial per a persones LGBTI privades de llibertat, i accés a roba femenina i la possibilitat de no tallar els cabells per a les dones trans. A més, hem gestionat projectes de donacions per a les persones trans privades de llibertat. A nivell institucional, hem signat un acord de treball amb la Direcció General de Centres Penals, i hem treballat en la creació i posada en marxa d’una política LGBTI interna del Ministeri de Justícia, que inclou diverses instàncies del govern (entre altres, la Direcció General de Centres Penals).

Actualment, COMCAVIS Trans ha estès el seu treball a tres dels principals centres penitenciaris amb població LGBTI. Per al nou període de treball, l’organització es proposa identificar i investigar denúncies per litigar en tribunals i presentar informació davant de mecanismes de protecció de drets humans.

> A més donar suport a persones del col·lectiu LGBTI, especialment a les dones trans, COMCAVIS Trans treballa també amb els entorns.

Per l’organització és molt important treballar amb els grups que envolten la vida social i familiar de les persones trans per fer sensibilització i incidència. Amb la nostra feina, pretenem dissipar mites i estereotips sense fonament en relació amb les persones LGBTI. Proporcionem informació actualitzada i fidedigna per ajudar a pares, mares, parelles i amistats de joves LGBTI a entendre millor aquests temes, per tal que es puguin construir relacions més sòlides. Són recursos que oferim a través de formacions, trobades, investigacions i intervencions directes amb familiars i amistats, tant de forma individual com en grup. Es tracta d’incorporar a la vida d’aquestes persones coneixements bàsics de drets humans, que puguin ser utilitzats davant de qualsevol situació de discriminació.

> Al 1995 vas fer pública la teva condició de portadora del VIH.

La negativa del Ministeri de Salut del meu país d’atendre i donar antiretrovirals a persones amb VIH em va obligar a exposar-me d’aquesta manera davant d’una societat que satanitza, criminalitza i discrimina les persones LGBTI, més encara si tenen VIH. Vaig prendre aquesta decisió per moltes raons, però la principal va ser les ganes de viure. Al final, em va deixar una grata satisfacció i em va obrir a un posicionament polític molt fort a nivell de país.

> Quins obstacles impedeixen a les dones trans amb VIH rebre una atenció mèdica adequada?

Els obstacles addicionals amb què es troben les persones transgènere en l’atenció mèdica tenen a veure amb el temor fonamentat de ser discriminades pels o les professionals de la salut, o de que se’ls negui el tractament a causa de la seva identitat o expressió sexual. Aquestes barreres augmenten les probabilitats que les persones trans evitin fer-se la prova, i fan disminuir les probabilitats que es mantinguin sota atenció mèdica en relació amb el VIH.

*Entrevista realitzada al febrer del 2020