Regina 

Mèxic

Drets del col·lectiu LGBTIQ+

La població trans a Mèxic és una de les més castigades per la violència al país. Segons Transgender Europe, és el segon lloc del món amb la taxa més alta de transfeminicidis, només per darrere del Brasil. Lorganització Letra Ese recull que entre 2013 i 2018 hi va haver 473 homicidis de persones LGBT+ a Mèxic, de les quals 261 eren dones trans.

Regina és defensora dels drets de les persones trans i sobretot de les dones trans, perquè considera que estan en una situació encara més vulnerable dins del col·lectiu. A més, ha participat en l’organització de la marxa LGBTI, en moltes manifestacions culturals i també en alguns documentals per tal de visibilitzar la situació de vulneració de drets de les persones trans. A conseqüència de la seva lluita, durant els últims anys Regina va a patir amenaces i agressions.

Entre 2008 i 2019, el 78% dels assassinats de persones trans al món es van cometre a l’Amèrica Llatina i segons lObservatori dAssassinats Trans de Transrespect.org van ser 2.608. L’esperança de vida mitjana d’aquesta part de la població no supera els 35 anys.

Mentre les persones trans sorganitzen i van assolint fites importants -per exemple, el canvi didentitat en alguns Estats de país-, les institucions i els organismes internacionals van a un ritme: no va ser fins l’any 2018 que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar de considerar la disfòria de gènere com una malaltia mental.

.

» Entrevista

Vas ser pionera en l’activisme LGTBI

Estava farta que els mitjans de comunicació parlessin de nosaltres com a gaiso femenines” i vaig optar per visibilitzar el meu cas.

Vaig començar a explicar la meva història quan vaig aconseguir canviar el meu nom al DNI. Després, vaig aconseguir que matorguessin també el carnet de conduir amb el meu nom.

Després vaig acudir a la Secretaria d’Educació Pública i al Departament de Salut per modificar les meves dades i ara només em falta que ho faci la Universitat de Dret. De moment no ho he aconseguit i és perquè té una línia fundacional catòlica.

Les dones trans volen ser invisibles per por?

Normalment la dona trans vol ser invisible per evitar ser discriminada, per poder trobar una feina digna o adequada i, sobretot, per no patir agressions. A Mèxic ningú defensa les víctimes. No hi ha hagut dones trans que es dediquin a la defensa de la comunitat trans. És un activisme molt recent, però cada cop més dones ens armem de valor per sortir a la llum pública.

Després de la meva agressió van matar una dona trans i van dir que era un “crim passional”. No hi ha dret. No hi ha cap llei que recolzi a les dones trans ni tan sols quan les han matat. Ens queda molt per fer.

 Com és la vida d’una persona trans a Mèxic?

La majoria de les persones trans que viuen al meu poble pateixen molta discriminació. Fa poc he vist que alguns youtubers homosexuals han publicat vídeos explicant que viure a Mèxic i formar part de la comunitat LGTBI està molt bé, però cap dells és defensor de drets humans. Si vas cap a les colònies o pobles pots veure que no totes les persones trans o gais son con ells. Crec que a Mèxic la situació de les persones trans i homosexualscanvia molt segons la classe social en què vius.

Als pobles, a més, fa uns anys la gent no sabia res sobre les persones trans, era una realitat desconeguda. Ara, encara que vagis a la Ciutat de Mèxic, la gent té molts problemes i hi ha molts assassinats, crec que especialment a homes homosexuals.

 És molt difícil, laccés al mercat laboral per a la població trans?

Sí, la gent encara pensa que per ser trans no tens capacitat de treballar bé. Personalment vaig intentar accedir a molts llocs de feina i sempre rebia respostes negatives.

A més, moltes vegades relacionen les persones trans amb la promiscuitat. I no és cert, la majoria de persones trans no som així i tenim capacitats destar a un bon lloc de feina com qualsevol ésser humà.

Com creus que es pot combatre lestigmatització i la discriminació?

Fent feina de formigueta. Per exemple, quan els mitjans es feien ressò dels assassinats de persones trans sempre escriuen que era un home vestit de dona. Sempre hi havia un tema discriminatori en contra de la comunitat trans. Vam aconseguir, després de molt insistir, que comencessin a escriure, amb respecte, la seva identitat a les notícies on apareixien dones trans. Tristament, el motiu d’aparició als mitjans era sempre una agressió o un assassinat.

El que faig com a activista és donar visibilitat a la comunitat trans i lluitar contra l’estigma que la societat ens ha imposat a tota la comunitat. Ens classifiquen i ens encasellen en el món laboral, també, com si només poguéssim treballar de prostitutes o d’estilistes. Jo respecto totes les dones trans que es dediquen al treball sexual i a les estilistes, però crec que ens han estigmatitzat molt perquè dins la comunitat trans hi ha advocades, doctores, arquitectes, etc.

Quines són les teves demandes principals ara?

Que fiscalia investigui els assassinats de dones trans o intents de feminicidi i que hi hagi més unió de tota la comunitat i entre col·lectius trans, perquè totes defensem els nostres drets i denunciem les violacions de les autoritats cap a nosaltres.

 Quan veurem mecanismes de protecció a les defensores trans?

Això trigarem a veure-ho, però anem obrint camí. Les meves companyes trans tenen por de sortir al carrer. Continua havent-hi molta violència. Mèxic té 32 Estats i això comporta 32 realitats diferents. Malgrat que hi hagi lleis per garantir, promoure i respectar els drets de les persones, no hi ha mecanismes de compliment i menys de protecció, transparència i rendició de comptes. Però no desistirem i continuarem conquistant els drets que són nostres.

 El president actual, Andrés Manuel López Obrador, va assegurar el Dia de l’Orgull que el govern mexicà està a favor de la diversitat i el respecte a tothom. Què en penses? Hi ha hagut algun canvi des de l’arribada de López Obrador a la presidència?

El govern ni tan sols resol els feminicidis. A més, no ha canviat les lleis perquè els assassinats de dones trans siguin feminicidis. Ara mateix, quan maten dones trans els assassins son jutjats com si haguessin comès un crim passional.

Se suposa que López Obrador havia de fer canvis i crec que des que va arribar a la presidència hi ha hagut més homicidis, més assassinats, més desaparicions, etc. en contra de la comunitat LGTB. No ha canviat res tot i que hi hagi un nou partit. No hi ha garanties, el president no ha garantit res a aquesta comunitat, està més preocupat per donar diners a les persones grans i donar beques als alumnes perquè sap que el poble estarà a favor d’ell si els dóna diners.

Crec que el que va dir el dia de l’orgull era pura política. Sí que tenim la llei de canvi de gènere, però no garanteix gairebé res. Si tingués interès real en què hi hagués igualtat actuaria de manera més contundent. Actualment a Mèxic no hi ha justícia al voltant dels casos d’agressions i assassinats a les persones trans. La majoria dels casos no es resolen.

 Hi ha més discriminació i exigències cap a les dones trans que cap als homes?

Sí, perquè els homes poden passar més desapercebuts. De fet, la transició dun home trans és molt més ràpida que la d’una dona, que estem anys i anys prenent hormones. Jo no he conegut cap cas d’assassinat dhome trans, però moltíssims de dones.

A més, hi ha molta més exigència. La societat diu que per ser dona i triomfar has de tenir un cos escultural, però no ens ensenyen que hi ha diversitat de cossos de dones. Fins i tot nosaltres, les dones trans, caiem moltes vegades al parany de seguir els estereotips i acabem discriminant altres dones pel seu cos. Tinguis o no tinguis vagina, hi ha diversitat de cossos i no podem discriminar les persones per com son.