Domingo Morales (Mongó Esanguak– Niefang, Guinea Equatorial, 1997) va arribar a Lleida el 2015, amb 18 anys i amb la intenció d’estudiar-hi el batxillerat. La seva germana ja estava instal·lada a la capital del Segrià i va pensar que si hi anava per estudiar i tenint un familiar directe, les coses serien fàcils. No obstant això, es va trobar amb una sèrie de barreres administratives que van fer que fins al 2022 no pogués tenir la seva documentació en regla.
Després d’acabar el batxillerat va fer la prova d’accés per accedir a la universitat amb la idea de fer una carrera de ciències, però sense saber quina triar. Tenia clar que no volia fer cap enginyeria de les que s’oferien a la Universitat de Lleida (UdL), però també sabia que no podia desplaçar-se a altres indrets de Catalunya perquè no hi tenia familiars. El fet de no tenir els papers en regla també li complicava tot plegat, perquè havia de pagar més de matrícula. Finalment, tot i no estar-ne massa convençut, es va decantar per estudiar dret a la UdL. “Em vaig trobar amb una sorpresa, perquè la carrera em va començar a agradar molt”. Ara només li queda un any per a llicenciar-se.
Durant aquests anys, Domingo Morales ha combinat els estudis amb diferents feines. Als estius, com molts joves migrants a la província de Lleida, ha treballat collint fruita. Va ser al camp lleidatà on es va adonar de la situació d’extrema vulnerabilitat que viuen els temporers i el que el va impulsar a fer-se membre de la Plataforma Fruita amb Justícia Social, una plataforma que treballa per garantir els drets socials i laborals de les persones temporeres i immigrades.
La Plataforma Fruita amb Justícia Social, creada el 2015 a Lleida, treballa en diferents direccions, però el seu objectiu principal és assessorar els treballadors del camp per tal de garantir els seus drets. Tenen un programa de deu demandes: allotjaments per a dignificar la vida de les persones temporeres de la fruita, papers sense contracte, accés universal a la sanitat i atenció mèdica als campaments i concentracions de treballadors, canvi de les formes contractuals, creació d’un consell regulador per al segell de fruita amb justícia social, compliment del conveni agrari, increment de les inspeccions de treball a tots els sectors de l’agroindústria, reubicació de l’oficina única de temporers de Lleida, promoció d’un model d’agricultura ecològica i de proximitat i eliminació de la promoció i suport de l’agroindústria que no respecta els drets dels temporers i del territori.
Segons es pot llegir al manifest de la Plataforma, “L’engranatge de l’agroindústria lleidatana produeix anualment més de 350.000 tones per a l’exportació i necessita entre 22.000 i 28.000 jornalers temporers anuals (…) Els temporers mereixen, després de més de 30 anys de fer girar la roda, la garantia de drets”. L’entitat visibilitza la vulneració dels drets laborals dels temporers i treballa perquè la seva situació canviï. Dona assessorament als treballadors i treballadores i fa campanyes d’informació a Lleida i als pobles del voltant. En alguns casos, també proporciona informació sobre procediments d’asil.
Guinea Equatorial té una població d’aproximadament un milió i mig d’habitants, i des del 1979 el país està governat amb mà de ferro per Teodoro Obiang, qui el novembre del 2022 va tornar a guanyar les eleccions amb un 96,31% dels vots. La comunitat internacional i els observadors electorals no van donar per bo aquest resultat.
Es tracta d’un país ric en recursos: és un dels primers cinc països de l’Àfrica Subsahariana en producció de petroli i el seu PIB per càpita es troba entre els més alts de tota l’Àfrica. Malauradament, però, i segons les dades del Banc Mundial, el 76,8% de la seva població viu en la pobresa a causa de la corrupció del país —en l’índex elaborat per Transparency International, Guinea Equatorial es troba en el lloc 171 de 180 pel que fa a aquest indicador—, la falta de transparència, les deficiències en la governança i la mala gestió dels fons públics. Hi ha un petit grup d’elits que gestiona la riquesa del territori. A més, tal com destaca el Fons Monetari Internacional (FMI) en un informe del país: “(…) L’augment del preu dels aliments, les vulnerabilitats del sector bancari i la reducció de la producció d’hidrocarburs —amb el consegüent deteriorament de les reserves internacionals— compliquen les perspectives a curt termini, i s’espera que el PIB real i el nivell de vida disminueixin a mitjà termini”. El juliol del 2022, aquest organisme demanava al govern del país protegir la seguretat alimentària de les llars més vulnerables, enfortir l’economia i abordar les vulnerabilitats que sacsegen el sector de la banca. I el més important: invertir en la diversificació de l’economia, que avui dia continua depenent del petroli; i millorar l’eficiència de la despesa pública a través de la millora de la governança, la inversió en transparència i la lluita contra la corrupció. “És fonamental invertir en serveis bàsics d’atenció sanitària, educació i sanejament amb l’objectiu d’enfortir el capital humà i millorar els indicadors socials”, es destacava a l’esmentat informe.
La situació que viu el país, antiga colònia i província espanyola i independent des del 1968, fa que molts joves hagin d’emigrar cap a altres territoris; especialment cap a Espanya; com és el cas de Domingo Morales. A banda de la situació econòmica, també la situació política és complicada: les veus dissidents contra el govern de Teodoro Obiang són perseguides i empresonades. També hi ha detencions arbitràries i els drets de minories ètniques o del col·lectiu LGTBI són vulnerats de manera sistemàtica. En l’esfera civil, política, social i econòmica, la igualtat entre homes i dones encara no és una realitat i la violència contra les dones està a l’ordre del dia.
Què et va impulsar a deixar Guinea Equatorial i instal·lar-te a Lleida?
Vaig arribar a Lleida quan tenia 18 anys perquè tenia clar que els estudis cursats a fora es valoren més que els cursats a dins del país. Si has estudiat a Europa, tens un 100% de possibilitats de trobar feina, en comparació amb la gent que ha fet els mateixos estudis però a Guinea Equatorial. Allà els estudis no es valoren massa, i no impliquen necessàriament trobar feina. A Espanya, a més, hi tenia familiars, perquè la meva germana viu a Lleida. Per tan, hi havia doble motivació.
Vas arribar el 2015, però fins l’any passat no vas poder regularitzar la teva situació. Pensaves que et trobaries tants problemes administratius?
Al principi pensava que tot seria una mica més senzill. Sempre dic que la burocràcia es divideix en dos mons: d’una banda hi ha el què pensem la ciutadania, que no tenim massa idea de com funciona tot plegat; i d’altra hi ha els professionals. En el meu cas, l’error va ser no demanar el visat d’estudiant quan encara era a Guinea Equatorial. Vam pensar que s’havia de demanar aquí i això ens va suposar un primer revés. Pensàvem [la seva germana i ell] que podria obtenir un permís de residència d’estudiant o per familiars; però finalment el procés de regularització el vaig fur a terme a través de l’àmbit laboral.
Com va ser el procés?
Per tal de fer un arrelament laboral, has d’haver estat tres anys vivint al país de manera ininterrompuda. Jo vaig començar el procés quan portava els tres anys aquí. Algunes persones em van donar versions contradictòries i tot es va anar complicat. Per fer un arrelament, necessites un contracte laboral, però si no tens papers, ningú no et vol contractar. Al final, és un peix que es mossega la cua.
T’has plantejat tornar al teu país?
Al principi, quan vaig arribar, la idea que tenia era estudiar i tornar. En aquells moments, la situació a Guinea Equatorial no estava tan malament com ara. Tothom amb qui parlo d’allà m’aconsella que no torni perquè no hi ha feina. No m’agrada demonitzar la situació del meu país, però aquesta és la realitat.
Què ha passat?
Guinea Equatorial no és un país industrial i depèn dels recursos naturals, majoritàriament del petroli. És un país exportador, però ara el preu del petroli ha baixat, també ha baixat la capacitat d’extracció i això ha afectat a tota la població. En els últims anys, gairebé no s’ha invertit en altres sectors i els diners se’ls han repartit entre unes poques persones. La gent jove a Guinea Equatorial està desesperada perquè hi ha poques oportunitats. La gent vol marxar i millorar la seva vida. Per tant, no; no tinc pensat tornar, de moment.
Com t’assabentes de l’existència de la Plataforma Fruita amb Justícia Social i com t’hi comences a involucrar?
Vaig començar a formar part de la Plataforma fa quatre anys. El 2019, al rectorat de la UdL vaig conèixer un company de la Plataforma. Quan va saber la meva història i li vaig explicar que treballava al camp, me’n va parlar. Em va proposar formar part de la iniciativa perquè tenia el coneixement i l’experiència al camp. Fins a aquell moment, tenia la sensació que faltava una organització o una estructura que es dediqués a defensar els drets dels treballadors del camp.
A la Plataforma Fruita amb Justícia Social, com us poseu en contacte amb els treballadors del camp?
Tenim un punt d’assessorament i s’hi pot apropar qualsevol temporer per tal d’informar-se dels drets que té com a treballador. El conveni s’actualitza cada any i canvia, així com els salaris. Per això muntem un punt d’informació, que també serveix per si algun treballador o treballadora ens vol donar informació o vol denunciar alguna situació. L’any passat vam muntar també un dispositiu d’acollida per a temporers. A banda de tot això, també fem uns tríptics on es recull la informació més bàsica i de primera necessitat que creiem que els treballadors han de saber i els distribuïm per Lleida i els pobles del voltant. Sempre tenim molt contacte amb els treballadors, perquè per a nosaltres és important que ens expliquin la situació en la què es troben per tal de poder visibilitzar-hi i actuar en conseqüència.
Tracteu temes d’asil?
El nostre assessorament és integral, per tant, no només donem informació relacionada amb l’àmbit laboral, sinó que també abordem temes administratius. Hi ha gent que ens contacta amb problemes d’asil o empadronament. No obstant això, en aquests moments, la plataforma no té un advocat contractat per a portar els casos. El que sí que tenim són advocats col·laboradors que estan al servei de la Plataforma per poder donar informació sobre diferents processos.
Al nostre país, i també a Europa, estem veient un augment de les tendències d’extrema dreta, amb un discurs xenòfob i racista envers les persones migrades. Et preocupa la situació?
Una mica sí. Tothom sap quina és la seva opinió respecte als migrants, no és una novetat. Cal continuar treballant en la defensa dels drets de les persones. No sé si els activistes estem fent quelcom malament, però està clar que quan hi ha els resultats que hi ha [en referència a l’augment dels partits d’extrema dreta a Europa], cal mirar què passa.
Dius que la situació dels temporers està invisibilitzada. Què cal perquè la gent coneguem què passa realment al camp?
S’ha d’explicar. Als empresaris del camp els surt més barat vulnerar els drets de les persones que garantir-los. És més econòmic pagar les multes per no tenir els treballadors en regla que regularitzar-los. Una de les coses que fa temps que denunciem des de la Plataforma Fruita amb Justícia Social és la manca d’inspectors laborals al camp. A Lleida n’hi ha pocs, i a l’estiu encara menys. Demanem que s’incrementin les inspeccions, perquè si no hi ha inspeccions, no podem denunciar les problemàtiques.
Hi ha moltes denúncies, per part dels treballadors temporers?
No massa. Quan es produeix una denúncia al camp, les autoritats, a banda d’investigar l’empresari, també investiguen el treballador. En aquest context, es fa difícil denunciar.
Què demanaries a la classe política?
Que treballi per les persones migrants. Ningú fa res i fan veure que no existim. Als mitjans només es parla de migració quan està relacionada amb la delinqüència i això fa que es criminalitzi la població migrada. Les esquerres, a banda d’adoptar una postura defensiva quan se’ns criminalitza, ha d’apostar per solucions propositives. S’han de fer propostes per protegir els drets dels i les migrants.
