Forma part del Comitè Municipal de Defensa dels Béns Comuns i Públics de Tocoa (CMDBCP), dels quals n’hi ha 8 que estan empresonats, per defensar l’aigua i el medi ambient, en contra de les mineres. Domínguez ha nascut i crescut a la comunitat de Guapinol que s’ha rebel·lat contra la concessió d’una mina d’òxid de ferro al Parc Nacional “Montaña de Botaderos Carlos Escaleras. “Aquest projecte extractivista ens ha vingut a treure’ns la pau”, comenta.
Des de 1987 està implicat a la lluita per la defensa del territori. Va començar a fer treball social amb indígenes i camperols sobretot a Guapinol. Quan comença a veure que l’aigua dels rius de la zona comença a estar en perill el seu activisme s’accentua “l’aigua és com la mare que ens alimenta. Quan ens l’embruten és com si ens estiguessin tocant la nostra mare”.
L’any 2018 la vida de Domínguez i dels habitants de Guapinol va fer un gir inesperat: l’empresa Inversiones Los Pinares va començar a construir una carretera per accedir a la muntanya de Botaderos. A conseqüència de les obres, l’aigua del riu Guapinol va sedimentar-se i la comunitat no la va poder utilitzar durant 7 mesos. L’aigua era fang.
Domínguez és el president de la Junta de l’Aigua de Guapinol i part del Comitè Municipal per a la Defensa dels Béns Comuns i Públics (CMDBCP). Fa 34 anys que impulsa projectes de desenvolupament comunitari a través dels quals s’han creat petites empreses locals: “per això ens fa tant mal que el govern, que no ha fet res pel desenvolupament comunitari de la regió ens vingui amb aquest projecte i ens “molesti d’aquesta manera. Està bé que el govern no ens “doni” però que almenys, no ens tregui la Pau i que no ens llevi un dret elemental com és l’aigua”.
Que passaria si comencés a funcionar la mina?
Si el projecte comences, hauríem de marxar. Passaria com amb la mina San Martín, a la regió de la Valle de Siria, per exemple, que va operar entre 2000 a 2009 i produïa alts nivells de cianur, arsènic i mercuri afectant les comunitats veïnes. El projecte afectarà també el riu que passa per la comunitat que ja va estar sedimentat durant set mesos i es contaminaria l’aigua.
De fet hi ha ja 6 sol·licituds d’empreses explotadores a la zona protegida que podrien destruir el municipi i contaminar les 35 fonts d’aigua que neixen al parc. Vivim amb por cada dia mirant des de lluny, l’obra en construcció.
Quan va començar la repressió?
L’agost de 2018 vam plantar-nos per bloquejar la carretera que s’estava construint i que va provocar la sedimentació de l’aigua. Vam establir el “campament de Guapinol” per protestar pacíficament contra la concessió i explotació minera de la zona nucli de l’àrea protegida on es troben les fonts d’aigua de les que depèn la nostra supervivència. Vam ser-hi dos mesos i ens van desallotjar.
Es van presentar càrrecs contra vuit activistes que es troben en presó preventiva des del mes de setembre de 2019 i que són membres del CMDBCP. Però el codi penal hondureny no preveu presó preventiva per als delictes dels quals s’acusa els vuit companys i per tant denunciem que hi ha hagut una “clara violació del degut procés”.
La lluita està criminalitzant la població. Tenim ja 32 habitants acusats de 8 delictes, entre els quals, associació il·lícita, per oposar-se a la instal·lació de l’empresa. Tenim encara 8 defensors presos.
Com acabar amb la connivència entre empresa i govern?
És una de les coses més evidents i la més difícil d’erradicar. M’agradaria que s’unissin totes les lluites en contra de la mineria al nostre territori per acabar amb l’extractivisme a les nostres comunitats i amb el que s’ha instal·lat en les mateixes instàncies de govern.
El dia internacional de la mare terra vam fer una concentració pacífica davant les instal·lacions de Inversiones Los Pinares exigint que l’Estat protegeixi les fonts d’aigua.
Quines són les vostres exigències?
Exigim el nostre dret a una aigua neta, la fi de la mineria i l’alliberament dels defensors detinguts que encara són en presó preventiva des de fa més de quinze mesos.
Guapinol és una comunitat amb un desenvolupament extraordinari gràcies a la mateixa comunitat. Jo no vull ser desplaçat d’aquí, per això lluitem. Aquí som feliços. Treballadors, productors de la nostra pròpia alimentació. La lluita va més enllà de la defensa de la vida, es tracta de deixar als nostres fills i als nostres néts un entorn on puguin ser feliços i un ambient sa.
