Danilo Chammas

Defensa de la terra i el medi ambient
Brasil
Justiça Nos Trilhos

És advocat i defensor dels drets humans a Maranhão, un Estat del nord-est brasiler amb una gran riquesa natural. Va néixer a São Paulo, ciutat en la qual va graduar-se en Dret i va treballar fins l’any 2007. A São Paulo va formar part de l’equip legal de la Comissió de Drets Humans de l’ajuntament, i també va ser secretari executiu de la Fundació Interamericana de Defensa dels Drets Humans.

Al 2008 va fer la seva primera visita a Maranhão, convidat per la xarxa Justiça nos Trilhos (Justícia als Rails). Va començar aleshores una col·laboració que amb els anys no ha fet més que consolidar-se. Al març del 2010, després de finalitzar un màster en Dret al Canadà, Danilo Chammas va tornar al Brasil i va establir-se a Açailândia, un municipi de l’interior de Maranhão. De nou, per invitació de Justiça nos Trilhos (JnT).

JnT havia nascut a finals de 2007 com una campanya que tenia l’objectiu d’articular lluites contra l’actuació de l’empresa minera Vale. L’any 2009, en el marc del Fòrum Social Mundial (FSM) de Belém do Pará, JnT va organitzar una sèrie de seminaris.

Es van generar espais d’intercanvi que van reunir persones de diversos llocs del Brasil i també d’altres països, que tenien en comú el fet de viure en territoris impactats per les operacions de la Vale.

L’èxit de les activitats realitzades durant el FSM, “i la necessitat imposada per la realitat”, en paraules de Chammas, van impulsar les organitzacions que conformaven JnT a constituir-se en una xarxa més estable, amb un equip de treball que es va anar consolidant en quatre fronts: advocacia popular, educació, comunicació i promoció d’alternatives econòmiques. A dia d’avui, la tasca de Chammas consisteix en coordinar l’equip legal.

JnT organitza la seva feina a partir de dos nuclis, São Luís i Açailândia, separats per una distància de 500 km. Manté, a més, importants vincles amb les lluites internacionals contra les violacions de drets comeses per la Vale. És un dels motors de l’Articulació Internacional d’Afectats i Afectades per la Vale, fundada a Rio de Janeiro al 2010. També forma part de l’Observatori de Conflictes Miners d’Amèrica Llatina (OCMAL), la Xarxa Eclesial Pan Amazònica (REPAM) i la Xarxa Esglésies i Mineria, i acumula una llarga col·laboració amb la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH).

Entrevista a Danilo Chammas

Quins són els principals efectes negatius de l’activitat de la Vale a Maranhão?

Són múltiples. Entre altres, hi ha la mort de persones i animals atropellats pel tren; la contaminació sonora (els trens passen també a la nit), de l’aire, l’aigua i la terra; la degradació de les capes freàtiques i l’al·luvionament d’igarapés (cursos d’aigua amazònics), cosa que afecta la seguretat hídrica i la sobirania alimentària de les poblacions; els sacsejos de les estructures de les cases a causa de les vibracions que genera el pas del tren; l’acaparament de terres i la desterritorialització de famílies i comunitats; els atacs a les formes de vida i producció tradicionals; l’apropiació indeguda de manifestacions culturals; la criminalització de la protesta social, amb l’espionatge i la infiltració d’agents, i amb atacs a la llibertat d’associació, de pensament i d’expressió contra líders de la comunitat, i l’explotació sexual de dones i adolescents.

A més, les operacions de la Vale generen una càrrega afegida sobre les dones, víctimes de l’explotació dels seus cossos i del patriarcat que acostuma a imperar en contextos com aquest. Al final, les dones són les que habitualment estan pendents de l’alimentació, la qualitat de la terra i les cures de les persones malaltes.

Els territoris per on passa el tren de l’EFC tenen una elevada presència de pobles tradicionals i indígenes. L’activitat de la Vale té alguns impactes específics per a aquests pobles?

Certament. Les operacions de la Vale a Maranhão i Pará colpegen frontalment la cultura i l’espiritualitat de les poblacions tradicionals, i amenacen la seva supervivència i sobirania alimentària. Hi ha casos de comunitats quilombolas de Maranhão que han trobat molts obstacles, imposats per la mateixa Vale, en els processos de reconeixement de la propietat col·lectiva de les seves terres. El tren amenaça pobles indígenes amb qui fins avui no s’ha tingut contacte i és un estímul per a l’explotació il·legal de la fusta de la regió. La contaminació dels rius derivada de les operacions de la Vale és un altre factor que afecta clarament les poblacions tradicionals de l’Amazònia brasilera.

Quin és el paper de l’Estat brasiler en relació amb les violacions de drets humans comeses per la Vale?

En general, l’Estat és connivent amb les violacions de drets i els danys ambientals comesos per la Vale. De fet, l’Estat ostenta una part considerable de les accions de l’empresa i ha donat un ampli suport als seus negocis mitjançant la concessió de crèdits generosos, exempcions fiscals i l’omissió per part dels òrgans públics de fiscalitzar que la Vale compleixi les lleis ambientals, tributàries, laborals, etc.

I l’opinió pública, està sensibilitzada?

Part de la nostra feina consisteix en fer arribar a l’opinió pública històries que normalment no són conegudes. També volem mostrar a la gent que les seves accions o omissions tenen una relació directa o indirecta amb els danys i violacions que es produeixen en els territoris on opera la Vale. És un repte, perquè en molts llocs la narrativa de la mineria com a “mal necessari” o del “desenvolupament a qualsevol preu” té encara molta força, i col·loca les persones i institucions en una situació de submissió en relació amb els interessos de l’empresa.

Quines són les perspectives de futur per a l’activitat de la Vale a Maranhão?

El projecte Carajás passa actualment per un procés d’expansió, que preveu l’obertura de noves mines, la construcció d’un nou ramal ferroviari de 100 km, la duplicació de tot el ferrocarril de Carajás i l’expansió de les estructures portuàries. L’any passat la Vale va assolir una xifra rècord de 203 milions de tones de mineral de ferro explotat, transportades i exportades a partir del projecte Carajás. Encara hi ha molts jaciments a disposició de l’empresa a la regió, que poden ser convertits en qualsevol moment en noves mines. Amb la paralització de les operacions a Minas Gerais, la tendència és la intensificació de les operacions a Carajás, i això ocasionarà una major pressió sobre les comunitats i els ecosistemes de Maranhão i Pará.

Activistes relacionats i relacionades amb Danilo Chammas

Sara López

Mèxic
Drets dels pobles indígenes. Dret al medi ambient.

Dora Muñoz

Colòmbia
Drets dels pobles indígenes. Dret al medi ambient.

Adenike Oladosu

Nigèria
Dret al mediambient. Drets de les dones.

Justino Piaguage

Equador
Defensa del mediambient