La Margarita Pineda és una activista hondurenya de la comunitat lenca. És de Marcala, però viu a San José; tots dos municipis estan situats al departament de La Paz.
La seva participació en moviments socials comença a la dècada dels 80. Arran del cop d’Estat contra el govern de Manuel Zelaya, l’any 2009, es produeixen concessions irregulars de rius i terrenys del seu territori a empreses mineres i projectes hidroelèctrics. En resposta, neix el Moviment Indígena Lenca Independent de La Paz (MILPAH). Pineda participa en la fundació d’aquesta organització, de la qual és actualment secretària d’actes i acords. Des del MILPAH, l’activista denuncia la manca de consultes prèvies, lliures i informades amb relació als projectes que afecten el seu territori, tal com estableix el Conveni 169 de l’Organització Internacional del Treball (OIT).
Durant tres anys i mig, Pineda va integrar la Comissió Ciutadana de Transparència de la municipalitat de San José. La seva participació en aquest organisme va finalitzar l’any 2018 i ara forma part del Comitè de la Dona de la Xarxa Societat Civil (RSC), un espai municipal de coordinació de diferents actors comunitaris.
Des de fa un any les dones que formen part de MILPAH han fundat MURILPAH Mujeres Referentes Indígenes Lencas de La Paz per obrir més espais de participació activa a les dones. Creuen que si no assumim el valor dels serveis que ens ofereixen els ecosistemes, la necessitat de gestionar correctament els recursos naturals i el fet que vivim en un planeta amb recursos finits ens veurem abocats a una crisi cada cop més gran a les que els posarem el nom de sanitàries, climàtiques o migratòries, però que tenen com a element comú un problema sistèmic.
Quina és la tasca principal que desenvolupeu a MURILPAH?
La nostra tasca se centra en la defensa del territori i dels béns comuns que s’empara en el Conveni 169 de l’OIT. És una lluita molt desigual, ja que en l’actualitat tenim els tres poders de l’Estat segrestats sota un règim dictatorial, violador de tots els drets del poble. Hem retrocedit als anys 80 del segle passat.
Volem que es deroguin les lleis que permeten la implantació d’hidrohelèctriques i l’extracció de fusta i per fer-ho estem ampliant també la base social des de San José fent feines de formació, capacitant les persones pel coneixement de lleis i decrets nacionals i internacionals i també buscant estratègies de suport legal, ja que durant la pandèmia se’ns ha limitat el moviment i no podem sortir a manifestar-nos, se’ns ha limitat el temps de reunió i el nombre de persones que podem trobar-nos. Aquest aïllament ens complica la feina de concientització del poble i de la gent.
Continuem creient que emparades en el Conveni 169 podem lluitar per la defensa dels nostres territoris, contra les hidroelèctriques i contra les noves polítiques de producció del govern d’ampliació de les fronteres agrícoles que ens estan desforestant.
Heu hagut de canviar algunes estratègies?
Sí. Ara ja no sortim tant al carrer i ens centrem en el tema legal, buscant el suport d’advocats.
Amb l’entrada en vigor del nou codi processal penal (el mes d’agost) s’està criminalitzant els defensors lencas de La Paz. És el cas de Víctor Vásquez que es troba en situació de presó preventiva. Pel simple fet de sortir a manifestar-se i protestar et poden posar a la presó.
La criminalització de persones defensores de drets humans a través de l’ús indegut del dret penal té un efecte devastador per nosaltres i també afecta les seves famílies i comunitats. De fet, l’OACNUDH (Oficina de l’alt comissionat de les Nacions Unides i Drets Humans d’ Honduras s’ha adherit a les sol·licituds de les nostres relatories i reitera el compliment de les garanties del “degut procés” i fa una crida a què el poder judicial revisi les mesures cautelars i eviti ús excessiu de la presó preventiva.
Quins són els principals reptes als quals s’enfronten els defensors i defensores de drets humans que treballen al teu territori?
Són sobretot les amenaces, la discriminació, la por a morir com la Berta. Ens trobem en una situació de desprotecció, criminalització i judicialització, i som excloses de projectes socials. Com a dones, a més, patim les conseqüències d’un sistema masclista, en tots els àmbits (polític, social, econòmic i cultural).
La situació empitjora. Lafustigació i les amenaces són les mateixes. Inclús pitjor. Aquest desembre van assassinar Felix Vázques, líder indígena i defensor del mediambient. Ho van fer a casa seva davant dels seus fills. Era el coordinador de la UTC (Unió de Treballadors del Camp) que formen part del nostre equip i grup d’organitzacions locals que ens hem unit per crear estratègies de lluita. Aquests assassinats ens volen posar la por al cos i la veritat és que ha baixat la participació de les persones al moviment.
Aprofito per dir que ara amb la COVID s’ha agreujat la situació de carència de moltes persones que no tenen assistència sanitària i els infants s’estan quedant “sense el pa del saber” per culpa de la pandèmia. El govern, mentrestant, diu que invertirà a fer funcionar hospitals, però no és cert. Hi ha massa corrupció.
Entre la pandèmia i els huracans ETA i IOTA que van arrasar amb el Valle de Sula el president Juan Orlando Hernández i els seus diputats van crear noves lleis que emparen la creació de 14 represes hidroelèctriques que, segons ells, evitaran que mai més hi hagi inundacions al país.
A aquestes preocupacions se suma la implementació de la primera Ciutat Model
Sí, la població de Roatán, Islas de la Bahía, estan en alerta arran de la instal·lació de la primera “Zona de Empleo y Desarrollo” (ZEDE), en el territori insular sota l’argument de la creació de feines i enfortiment de l’economia a través de més de 500 milions de dòlars en inversió estrangera.
És una estupidesa de les més grans d’aquest president que ha entregat les illes (úniques al món i reserva mundial, on tenim els esculls de corall) i ho ha venut a l’estranger. I per aquestes lluites tenim companys desapareguts, com els 5 companys Garífunes líders comunitaris dels quals fa un any que no en sabem res. I com ells, molts d’altres assassinats. I no es fa justícia.
El Relator especial de les Nacions Unides sobre la situació de defensors i defensores dels drets humans va visitar Hondures
Sí, Michel Forst va ser amb nosaltres aquí a La Paz. Va poder palpar la nostra realitat, l’impacte de les accions del govern en els pobles indígenes empobrits, els efectes de les mesures neoliberals, la ingovernabilitat, la criminalització de la protesta social. Va conèixer casos de morts a mans de la policia militar, feminicidis, persones desaparegudes, persones empresonades i processades per la defensa de la terra… i assassinades també.
El poder polític està cada cop més entregat al sistema extractiu internacional
S’està destruint el bosc a les comunitats del departament de La Paz, principalment a Maracala, s’està acabant amb espècies completes. Continua la tala i la desforestació en particular als boscos i el deteriorament ambiental està contaminant les aigües, degradant la terra, l’augment de malalties respiratòries.
