Nahun Lalin

Hondures

Defensa dels drets mediambientals

Organización Fraternal Negra Hondureña (OFRANEH)

  

Nahun Lalin pertany al Poble Garifuna i és activista per la defensa dels drets de les comunitats. La seva lluita comença a finals del 2001 i per l’influx d’una mare activista que formava part dels grups organitzats de la comunitat. “De petit, l’escoltava explicar què passava a les reunions a què assistia”. A mesura que es va anar fent gran, Nahun Lalin va començar a acompanyar-la a aquests espais, fins que es va veure totalment involucrat en l’esdevenir de les comunitats. 

L’activista forma part de l’Organització Fraternal Negra Hondurenya (OFRANEH), una organització que representa el poble Garifuna i que lluita pels seus drets socials, econòmics, culturals i territorials. L’objectiu és eradicar la injustícia històrica i la pèrdua del patrimoni, i recuperar i enfortir la identitat cultural d’aquestes comunitats. Va néixer el 1978 —com a Federació del Poble Garifuna d’Hondures—amb la premissa de lluitar contra el racisme que patia la població negra que treballava a les plantacions bananeres, i des d’aleshores, si bé les seves funcions han anat canviant, manté el seu objectiu: defensar les comunitats més vulnerables i vulnerabilitzades a partir de diferents accions, projectes i eines. És important destacar que l’OFRANEH va ser la primera organització de base dels pobles indígenes d’Hondures.   

Qui són els garifunes?  

Les comunitats garifunes van arribar a la costa Atlàntica d’Amèrica Central al segle XVIII. Disseminades per Hondures, Belize, Nicaragua i Guatemala són el resultat del mestissatge de grups procedents d’Àfrica i del Carib. 

L’idioma Garifuna, que pertany a la família de les llengües arawak, juntament amb la dansa i la música, va ser proclamat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco el 2001. Durant anys, però, el mode de vida, les tradicions i la cultura Garifuna han estat perseguides i amenaçades. I, de fet, ho continuen sent per diferents motius.  

La proliferació del cultiu de palma africana —Hondures és el tercer productor i exportador d’oli de palma africana a l’Amèrica Llatina i el vuitè al món, segons dades del Banc Central d’Hondures— i la projecció de megaprojectes turístics de luxe en són dos. Zones com la Bahía de Triunfo de la Cruz, Barravieja o Ensenada, on les comunitats garífunes habiten el territori des de fa més de cent anys, es veuen ara amenaçades per megaprojectes de ‘desenvolupament’ que destrueixen els recursos naturals i els entorns de les comunitats. Expropiacions i desplaçaments forçats constitueixen la realitat diària dels garifunes. Els i les que lluiten per defensar el territori i la comunitat, els que aposten per un desenvolupament sostenible en què tots surtin guanyant, són criminalitzats, segrestats i assassinats. Segons Global Witness, Hondures és el país més perillós del món per a l’activisme ambiental. En un informe d’aquesta organització publicat el 2017, 120 activistes ambientals hondurenys van ser assassinats del 2010 al 2017. 

A això cal sumar-hi la vulnerabilitat de les comunitats garifunes davant el canvi climàtic —el país ha patit diversos desastres naturals en els últims anys i això ha provocat que molta gent hagi d’emigrar, sobretot cap als Estats Units—, la desterritorialització i l’aculturació . En aquest context, la prioritat dels habitants d’aquestes comunitats és la conservació del territori ancestral i la preservació de la seva vida, identitat, tradicions i cultura. 

Per la seva tasca, el seu afany i el treball que desenvolupa en diferents àmbits (Terra i Territoris, Medi Ambient, Identitat i Cultura, Drets Humans, Salut, Gènere i Incidència Política), l’OFRANEH s’ha convertit en una organització referent en la lluita afroindígena i en la defensa del territori ancestral. L’OFRANEH acompanya les comunitats, les defensa jurídicament i les enforteix a través de projectes i diferents eines. Un dels projectes més coneguts és la xarxa de ràdios comunitàries Garifunes, des de les quals es treballa per combatre el relat dels mitjans tradicionals del país i lluitar contra l’homogeneïtzació cultural. Actualment hi ha cinc ràdios comunitàries Garifunes que treballen per contrarestar el relat oficial i promoure la implicació dels i les joves en la causa Garifuna. 

Al llarg de tots aquests anys de treball, l’OFRANEH ha rebut reconeixements importants, com ara el premi “Nota Sol”, el 2016, que reconeix les tasques d’enfortiment de la cultura i el desenvolupament dels pobles indígenes; o el premi ambiental “Carlos Escaleras” (2016), atorgat a Miriam Miranda, coordinadora de l’OFRANEH. Per la seva tasca i lluita, Miranda fa anys que està al punt de mira de les empreses que volen apoderar-se del territori i ha estat amenaçada en diverses ocasions. Va obtenir el premi de Drets Humans de la Fundació Friedrich Ebert el 2019. Assegura que “hi ha un pla de genocidi amb ta el Poble Garifuna per part de l’Estat Hondureny”. 

Criminalització, segrestos i assassinats de defensors i defensores de drets humans 

La criminalització, les desaparicions forçades i l’assassinat de defensors del territori i els drets garifunes són una realitat a Hondures. La repressió contra els i les líders dels pobles afrodescendents i indígenes és sistemàtica. En el moment en què s’escriuen aquestes línies, el president del Patronat de la comunitat Garifuna de Triunfo de la Cruz, Albert Snaider Centeno Thomas, està desaparegut. També tres joves activistes de la comunitat: Milton Joel Martínez Álvarez, Suami Aparicio Mejía García i Gerardo Misael Trochez Calix. Van desaparèixer en un operatiu la matinada del 18 de juliol del 2020, enmig d’un toc de queda. L’Estat hondureny continua guardant silenci sobre aquest tema. 

Com que l’Estat no investiga aquestes desaparicions, són els mateixos garifunes els que ho estan fent. “Ho estem investigant nosaltres mateixos a través de SUNLA [Comitè de Recerca i Cerca dels Desapareguts de Triunfo de la Cruz, SUNLA per les sigles en Garifuna]. Aquest ens neix amb l’objectiu de generar processos de recerca des dels nostres propis espais per trobar on son i saber què va passar amb aquestes quatre persones segrestades i amb els que ja han estat assassinats”, explica Nahun Lalin, activista de l’OFRANEH. 

Hondures és un dels països més insegurs per als i les defensores de drets humans, ja que no es respecten les garanties constitucionals i la corrupció institucional i policial és una realitat. La inestabilitat política ha sumit el país en una crisi profunda. La violació dels drets de les comunitats Garifunes és àmpliament coneguda: el 28 d’abril de 2006, la Comissió Interamericana de Drets Humans va dictar mesures cautelars per a la comunitat de Triunfo de la Cruz i va demanar al govern hondureny que adoptés les mesures necessàries per protegir el dret d’aquesta comunitat a la propietat de les terres. El 8 d’octubre del 2015, la Cort Interamericana de Drets Humans va fallar a favor de la comunitat garifuna de Triunfo de la Cruz i va declarar a l’Estat hondureny culpable de violar el dret d’aquesta comunitat a la propietat col·lectiva. 

Entrevista

Quines són les reivindicacions principals de l’OFRANEH? 

En tenim diverses. En primer lloc, treballem per una vida digna del poble garifuna i vetllem pel benestar de les comunitats dels pobles. El nostre eix de treball és la defensa del territori, perquè sense el territori, el Poble Garifuna podria desaparèixer. Així mateix, a l’OFRANEH també treballem pels drets de les comunitats LGTBI, pels drets de les dones i per garantir una educació intercultural bilingüe. 

Un dels perills a què s’enfronten els garifunes és el monocultiu de palma africana. 

La palma africana necessita molta aigua i deixa la terra inservible. Aquí s’ha cremat molt de terreny per plantar palma africana i s’ha contribuït a la desforestació i la contaminació de les aigües. Tot això té conseqüències desastroses per a les comunitats. El monocultiu ha desplaçat la producció agrícola tradicional; per això nosaltres defensem i insistim en la necessitat de continuar amb el mètode de sembra ancestral; perquè és l’única cosa que ens permet preservar els recursos. Nosaltres continuem demandant a les empreses que promouen el cultiu de palma africana. Hi ha comunitats on s’han fet servir fins i tot els cementiris per al cultiu de palma. Tot i la lluita, les empreses no volen tornar-nos el territori que ens pertany. A Vallecito, reclamem 1.200 hectàrees de terra. Aquí tenim una àrdua lluita contra el narcotràfic. 

Quina és la vostra relació amb altres pobles indígenes? 

Nosaltres no només lluitem pels drets del benestar garifuna, sinó que donem suport a la resta de pobles indígenes d’Hondures. Allà on se’ns necessita com a organització, aportem la nostra lluita i ens defensem entre nosaltres. També donem suport a la societat civil i fem el que es pot. Fa quatre anys hi va haver una vaga estudiantil a la Universitat Nacional Autònoma d’Hondures. Els estudiants van sol·licitar que una de les negociadores fos la nostra companya Miriam Miranda. 

Quines estratègies segueixen per internacionalitzar la lluita del Poble Garifuna? 

Tenim xarxes i organitzacions que tenen coneixement de les morts, la criminalització i la impunitat que hi ha a Hondures. Fem tot el possible perquè els altres països mantinguin els ulls posats en nosaltres. 

Una de les eines de lluita són les ràdios comunitàries garífunes. Quantes n’hi ha i com funcionen? 

En aquest moment disposem de cinc ràdios comunitàries, però per diversos factors, algunes passen per problemes tècnics i només en tenim dues funcionant. Estem intentant recuperar les altres, perquè són una eina imprescindible per a la nostra població. I és que no podem confiar en els mitjans de comunicació tradicionals, si més no, els nacionals. Per nosaltres, la ràdio ha jugat un paper molt important, perquè és a través d’aquesta eina que podem donar a conèixer allò que està passant als diferents espais i comunitats. 

Quina és l’aportació de l’OFRANEH al desenvolupament d’aquestes ràdios? 

L’OFRANEH organitza i capacita les comunitats perquè tinguin autonomia a l’hora de fer conèixer les problemàtiques que tenen. També formem l’equip tècnic. Creiem que és fonamental que les comunitats siguin autònomes a l’hora de generar informació. Aquestes ràdios funcionen amb personal voluntari. 

Quin impacte va tenir a les comunitats garifunes el ressò mundial de l’assassinat de Berta Cáceres, el març del 2016? Va marcar un abans i un després? 

El cas Berta Cáceres va ser un impacte, tant a nivell nacional com internacional. Totes les organitzacions indígenes vam patir una gran pèrdua, ja que era una gran companya i amiga. Alhora, va fer que ens preocupéssim molt per la integritat de la nostra coordinadora Miriam Miranda. Ella s’ha convertit en una pedra a la sabata de molts empresaris i oligarques que volen expropiar territoris. En el nostre cas, molts dels companys que han estat assassinats ho han estat per oposar-se als megaprojectes. 

Fa poc es va fer el judici per l’assassinat de Càceres. 

Van ser tres mesos de judici i vam ser moltes les organitzacions que ens vam acostar a la Cort Suprema de Justícia per exigir respostes concretes després de cinc anys de massa preguntes. Foren judicialitzats els autors materials de l’assassinat, però no els autors intel·lectuals; i això no ens satisfà. Cal continuar investigant, perquè ha de caure més gent per la mort de Berta Cáceres. Sí, la seva cara serà estampada als bitllets de 200 Lempiras, però això no és justícia. Volem que tots els companys i companyes siguin respectats als territoris i volem respostes concretes a les nostres lluites. I, sobretot, volem que s’aturi la criminalització dels i les líders, un dels modus operandi del govern anterior, així com la persecució als defensors i defensores. En els darrers anys, hem tingut diversos judicis a diverses zones del país i molts defensors han estat criminalitzats i enjudiciats per defensar el territori. Els han acusat d’usurpació. Ara mateix tenim 32 companys enjudiciats a la zona de Trujillo, líders de la tercera edat empresonats en condicions inhumanes per defensar-se. 

Què passa amb el Conveni Núm. 169 de l’OIT sobre Pobles Indígenes i Tribals? No es respecta? 

Nosaltres fem servir aquest conveni per defensar la nostra identitat, els nostres drets i el nostre territori. Tot i això, l’estat d’Hondures, i molts dels que imparteixen justícia en aquest país, semblen desconèixer aquest conveni. Nosaltres formem els i les integrants de les nostres comunitats perquè el coneguin. Les Nacions Unides ens donen l’autonomia, però les municipalitats i el Congrés violen els nostres drets i els posen en risc quan aproven grans projectes que vulneren els territoris i les comunitats. 

Parli’m dels desapareguts. 

Ja fa 24 mesos des que Sneider Centeno, lluitador incansable i president del Patronat de la Comunitat de Triunfo de la Cruz, i quatre joves més que defensaven el territori ancestral i exigien el compliment de la sentència a favor de la seva comunitat van ser trets de casa seva violentament per persones amb vestimenta de la Direcció de Policia de Recerca (DPI). L’Estat, a través de la fiscalia general, nega la petició al poble garifuna d’investigar els fets des d’una Fiscalia Especial per a Desaparició Forçada, violant novament els drets humans de familiars de les víctimes de desaparició, de l’OFRANEH i del SUNLA d’obtenir informacions i la realització d’una investigació real amb una estratègia de Cerca amb Vida com ho estableix la Convenció contra les desaparicions forçades, de la qual Hondures és signatari. No oblidem que l´Estat d´Hondures és el responsable per Desaparició Forçada d´aquestes persones. 

El gener d’aquest any, Xiomara Castro, del Partit Llibertat i Refundació, assumia la presidència d’Hondures. Primera dona que ho fa en 200 anys. Creieu que durà a terme reformes substancials que millorin les condicions de vida del Poble Garifuna i altres minories?  

El canvi de govern ens genera esperança. No tenim confiança total, però sí que esperem que es produeixin una sèrie de canvis. Tot i així, ens mantenim alerta. El que sí que esperem d’aquest nou govern és que tingui empatia i pugui començar a resoldre allò que les comunitats Garifunes demanen. 

Quina és la prioritat actual? 

En aquests moments estem exigint el reconeixement del SUNLA per poder investigar el que va passar amb el cas dels nostres companys segrestats i els més de 120 líders i líders assassinats als nostres territoris i la defensa d’aquests.