Karen Taxilaga

Mèxic

Defensa medi ambient. Drets dels pobles indígenes.
Unión de la Fuerza Indígena Campesina (UFIC).
Agua para Todos y para Todas.


www.ufic.blogspot.com
www.aguaparatodos.org.mx

És defensora de drets humans i del territori i des de l’any 2000, quan va començar una lluita agrària per la recuperació de 2.000 hectàrees de terres comunals dels camperols i camperoles indígenes hñähnu (comunitat otomí) a Tezontepec de Aldama, a l’estat d’Hidalgo, la zona nord de la capital del país.

En aquesta regió, coneguda com la Vall del Mezquital, es troba el mantell freàtic més gran de la zona centre del país. La zona presenta un problema molt greu de contaminació de l’aigua i terres (i com a conseqüència, també dels cultius) per ser l’abocador de les aigües residuals de la veïna Ciutat de Mèxic i per tenir la presència d’altres fonts industrials de contaminació (una central termoelèctrica, una refineria i empreses cimenteres). Les aigües negres contenen la descàrrega dels residus de més de 5000 empreses i fàbriques i estan contaminades amb plom crom, mercuri i una infinitat de metalls pesants provinents de tot el drenatge de la ciutat i de l’Estat de Mèxic.

Taxilaga pertany a l’organització “Agua para todos y todas” que treballa per la descontaminació de rius i es dedica a cuidar i rescatar les fonts i tots els bancs d’aigua. Actualment és també Secretaria d’Afers de la Dona del Comitè Executiu Estatal de la Unió Força Indígena Camperola (UFIC), una organització que lluita per la defensa de la terra i els recursos naturals, així com per la defensa de la vida de les persones que hi viuen.

Ha impulsat diverses protestes multitudinàries per la defensa de la terra i de l’aigua, per exigir la descontaminació i sanejament dels rius i lleres d’Hidalgo i per a poder frenar el rec de la superfície dels cultius amb les aigües negres.

El 2017 i 2018 Taxilaga va patir vàries agressions per encapçalar la defensa de l’aigua i protestes contra les activitats de vuit mines de sorra altament contaminants explotades per exalcaldes de Tezontepec, recolzats per funcionaris de govern de l’anterior president, Enrique Peña Nieto (2012-2018). El 28 d’agost de 2017 dos subjectes encaputxats van segrestar Karen Izolda, com a resoltat de la seva labor de defensa del territori. Encara que es va iniciar la investigació els culpables mai van ser capturats.

L’organització Front Line Defenders va registrar l’assassinat de 48 defensors dels drets humans a Mèxic durant 2018 (el segon país del món després de Colòmbia en homicidis d’aquestes característiques). La Secretaria de Governació reconeix que la xifra de desapareguts al país supera els 85.000.

Entre l’octubre de 2018 i l’abril de 2019, Taxilaga va ser acollida a Catalunya a través del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans a iniciativa de l’entitat Taula per Mèxic. L’acollida a Catalunya va permetre l’activista mexicana sortir, temporalment, d’un context de risc per a la seva pròpia integritat, i seguir una agenda d’atenció psicosocial, formació, incidència social i política arreu del territori català.

» Entrevista

> La teva lluita és sobretot al costat de les dones camperoles

Les ajudo en les coses més bàsiques. Durant la pandèmia, sobretot les que viuen a la Huasteca, no podien sortir a vendre i no tenien com alimentar-se. Ni elles, ni els seus fills. Vam estar fent col·lecta per proporcionar-los menjar. És una feina molt gran però fabulosa. Les ajudo en temes de salut, problemes legals, però també a tot el que està relacionat amb l’entorn de la dona indígena i camperola.

Les acompanyo en temes de maltractament, violències o necessitats bàsiques: quan necessiten anar als hospitals, per exemple, o a fer pressió perquè els donin el tractament de càncer. En tota l’àrea del Mesquital és esfereïdor els casos de càncer que tenim.

> I és a causa de la contaminació ambiental i de la terra?

Totalment. Som a la zona més contaminada de la República. Aquí a 30km hi ha corredors d’empreses contaminants. No només ho estan respirant sinó que s’ho estan menjant, perquè totes aquestes hectàrees es reguen amb aquesta aigua que ve totalment contaminada. Hi ha molts nens amb hidrocefàlia i amb problemes renals des dels 8 anys. Aquesta és la lluita més forta que tinc.

> Quines són les conseqüències de ser defensora i d’estar implicada en aquestes lluites?

Vaig patir una infinitat de dolor emocional i físic. He patit amenaces, tortura i un segrest, l’agost de 2017. En diverses ocasions m’han pegat, han intentat que surti de l’àrea, que deixi de recolzar les dones i sobretot ha estat la lluita pel territori el que m’ha causat el dany físic més gran. L’any 2008 érem en una manifestació amb les companyes camperoles i van arribar a intentar dissuadir-nos. Ens van agredir. I desafortunadament em van pegar de tal manera que vaig perdre l’ull.

Va ser la primera vegada que em van voler matar. Les dones em van rescatar i aquí segueixo. Aquesta va ser la primera agressió forta que vaig tenir i a partir d’aleshores n’han vingut d’altres. No podia agafar l’autobús sense anar acompanyada. Però no penso deixar aquesta lluita.

> Qui són els responsables?

Tots els exgovernadors d’Hidalgo que han tingut sota custòdia el territori des de l’època de Manuel Ángel Núñez Soto. Ells són els responsables que perdés un ull i de cada vegada que m’han detingut il·legalment només per acompanyar els pobles indígenes i camperols en la seva organització i en la defensa de la vida. Però ningú assumeix responsabilitats pels atacs que he patit. El govern no accepta res i a Mèxic continuem tenint una guerra silenciosa i perillosíssima.

 

> D’on treus la força per seguir en la lluita?

El dany que m’han fet és el que em dóna la fortalesa de seguir endavant. L’únic que vull és que les dones puguin viure amb dignitat a les seves terres. Sé que si no aturem la descàrrega d’aigües negres al territori, arribarà el moment que l’única font d’aigua neta que encara tenim, no ens servirà.

> Quins mecanismes de protecció tens?

Ara estic dins el mecanisme de protecció a defensores i periodistes a Mèxic. Ens donen refugi i alimentació. Ara, no només sóc jo, ara també és la meva família, la que s’ha de protegir. Els meus fills i el meu marit estan desplaçats amb mi perquè ja van començar a patir agressions. Però tot i la repressió, jo vaig a on em necessiten. Ja no puc perdre més.

> Quines són les demandes dels pobles?

El respecte a la seva decisió i a la seva autonomia, el respecte a les seves terres i sobretot, la no a la militarització dels nostres pobles. La UFIC reclama també la falta d’interès dels governs ajudar els camperols, per a crear o donar els recursos o l’educació necessària per a poder tirar endavant. El nostre reclam és també expulsar i no admetre més empreses estrangeres que estan saquejant i danyant els nostres pous. No consentirem més agressions al territori i a l’aigua. I en l’àmbit personal, demano que em deixin seguir fent la meva feina que és ajudar aquestes comunitats

> No s’apliquen sancions a les empreses?

No. És en aquest sentit que reclamem un canvi en la Llei d’Aigües Nacionals. Cal que s’apliquin sancions més severes a les empreses que contaminen rius, afluents i mantells aqüífers. També volem que l’oligarquia propietària de les empreses que contaminen l’aigua deixi de rebre privilegis i protecció de govern.

> Com podeu aconseguir-ho?

Les vies jurídiques ja les hem guanyat. L’entrega del territori ja està ordenada, però políticament no s’ha permès. L’única via que hi ha, és la voluntat política i espero que aquest president actual ens ajudi. L’altra via que algunes persones del territori contemplen, és la via armada. Molts estan desesperats perquè no tenen més fonts de recursos que la mateixa terra. Seria una decisió terrible.